L'altre dia vaig vore El Coronel Macià a TV3 (espero que sigui possible l'emissió per alguna cadena d'àmbit espanyol, encara que ho dubto...) i em va semblar molt trist que no haguèssim fet abans una pel·lícula a una de les figures claus del segle passat i del catalanisme.
Em vaig llegir una aproximació a la biografia de'n Macià de la mà d'Alfred Bosch en el seu llibre L'Avi, confessions íntimes de Francesc Macià, l'any 2001 o 2002, quan em va caure a les mans. Em va fascinar l'evolució personal de l'home, i encara m'emociona ara... Passar de matar en nom de l'exèrcit espanyol a proclamar la República Catalana dins la Federació Ibèrica de Pobles no és broma, eh!!!
Més endavant, interessat pel personatge, em vaig comprar una compilació d'alguns dels seus textos parlamentaris i discursos, publicat per Edicions de la Generalitat, i vaig al·lucinar de lo poc que s'ha avançat en moltes qüestions. Arrel de tot el tema de l'Estatut, que ell també va haver de negociar, tornant-lo escapçat (com li deien del Cu-cut i del Bé Negre, em sembla recordar), els textos parlamentaris de l'època republicana són encara més recomanables. Sempre havent de justificar fins a l'última coma d'una sobirania sempre a mitges i sempre mirada de reüll.
Bé, pos això, que tota la colla d'actors que participen al Coronel Macià, sobretots l'Abel Folk (espectacular!) em sembla que han fet una valuosa aportació a la nostra cultura i a la nostra dignitat nacional divulgant un etapa i un personatge mític.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
2 comentaris:
fa temps es va fer una sobre lluis companys, per l'emule deu estar,
http://spanish.imdb.com/title/tt0078987/
a mi em va decebre una mica, van parlar poc dels fets de prats de motllor, la fundació d'Estat català i ERC, com després la seva arribada a la generalitat i la seva curta presidència.
Hola Roquet!
Sí, la que vas vore és "Companys: procés a Catalunya".
És del mateix director, Josep Maria Forn, i ja tenia una edat, la va fer al 79...i ja ha plogut.
Jo també la vaig vore de menut, i em va impressionar la mort de Caompanys, renunciant al mocador als ulls i dient com a últimes paraules "Moro per Catalunya".
Em sembla que Forn, amb el Coronel Macià, una figura molt més important i emblemàtica que l'esbojarrat de Companys, mostra un missatge menys irracional i més descriptiu d'una època important pels catalans...
Salut i...monarquia?! jejeje!
Publica un comentari